El llac de Texcoco formava part d'un sistema de llacs, actualment en procés d'extinció, situats al sud-oest de la vall de Mèxic, al centre del país. El procés de dessecació dels llacs va començar des de temps prehispànics. La ciutat de Tenochtitlan es va construir sobre una illa enmig d'aquest llac i es va estendre sobre aquest (de poca profunditat) per mitjà d'un sistema de chinampes, illes artificials utilitzades com a terres de cultiu i per construir poblats. Els asteques van separar les aigües dolces dels llacs del sud de les aigües salades dels llacs del nord amb la construcció de dics que alhora protegien la ciutat d'inundacions. Durant el setge de Tenochtitlan, en la conquesta de Mèxic, els conqueridors van destruir els dics. Els segles següents, els pobladors van preferir dessecar o drenar el llac per evitar les contínues inundacions. Al començament del segle xx, el president Porfirio Díaz va inaugurar un sistema artificial de drenatge que impedeix el creixement dels sistemes d'aigua de la vall i els uneix artificialment a la conca del riu Pánuco.
